Trepitjar un llac

Mai us ha passat que heu de tornar enrera quan heu marxat d'un lloc per fer alguna cosa que havia quedat pendent? Tancar un llum, una porta, posar el candau de la bici, recollir alguna cosa del terra. A mi em passa, no sé si és superstició o força de voluntat, però sempre sento una cosa que em diu que torni, que serà millor fer-ho així. I ho faig.

Aquest cap de setmana passat volíem fer un cim amb raquetes de neu. El pronòstic deia que diumenge faria més bon temps que dissabte i ens en vam refiar del tot. El dissabte el vam dedicar a preparar les cames pel dia següent, i tal i com va sortir el sol de diumenge vam marxar cap a Lles. El pronòstic no s'equivocava, feia molt bon dia. Havia nevat un munt, però teníem les cadenes preparades. Quan estàvem a mig camí, ens van informar que les pistes estaven tancades per vent, tothom baixava, però nosaltres, tossuts, vam posar les cadenes i cap amunt. A 500m de les pistes d'esquí nòrdic de Lles una de les cadenes es va partir per la meitat, per sort, dos homes de les neus ben forts ens van ajudar i ens van empènyer fins a sortir del gel.

A les pistes estava tot tancat, recomanaven no pujar als cims, però nosaltres havíem arribat fina allà! Sense raquetes (estava tot tancat), però amb bones botes de muntanya, vam decidir fer el camí fins al refugi i després fins al llac. I ho vam aconseguir, a peu.

Superstició o força de voluntat?