The Electrical Morning
A vegades val la pena fugir de l'horror i la selva (com diu la meva amiga Verònica a les seves contres del Punt) que pot arribar a ser Barcelona un dissabte a la nit. Fa temps que aprofito els dissabtes a la nit per anar allà on ningú va i els dies de futbol per passejar tranquil·la pel carrer.
Ahir vaig fugir de la selva i em vaig refugiar a Sant Cugat, no massa lluny de la ciutat, però el suficient per sentir l'aire de Collserola i la calma del que encara conserva ànima de poble. El motiu: un concert. Els músics: Marlango, un grup liderat per la Leonor Watling que, entre nosaltres, no em cridava l'atenció perquè no volia fer caure l'actriu del pedestal que havia guanyat amb la seva participació a Mi vida sin mi, d'Isabel Coixet. Sabeu? No sóc massa creient en els actors que de cop treuen discs, em feia pensar que aprofitaven la seva fama per tenir l'èxit assegurat i pensava, també, que no es pot ser un bon cantant i un bon actor a la vegada, més ben dit que no es pot portar vida de cantant i d'actor alhora, que ha de fallar per algun lloc.
La veritat d'aquest vespre de dissabte és molt diferent. No només proclamo la Leonor com una gran cantant, sinó que a partir d'ara escoltaré Marlango amb uns altres ulls (o orelles) i els valoraré com el que ara són, un gran grup de música. No vull oblidar de citar a la resta de grup, que ni de bon tros destaca només la Leonor, tant el trompetista, el guitarra, el baixista i el percussionista prenen un posat tímid que només trenquen amb les seves notes ben afinades. El pianista, l'Alejandro, és la veu del grup que intenta, amb una innocència de nen, d'aquells que s'emboliquen amb les seves pròpies paraules, transmetre'ns els seus pensaments i fer-nos còmplices d'una nit que va anar agafant caire familiar i proper gràcies a la proximitat que van mostrar tots.
Semblava que era un concert improvitzat, però no, era el darrer d'una llarga gira que acaben aquí ja que la Leonor té una panxa de, com a mínim, 6 mesos d'embarassada! I allà era, al bell mig de l'escenari per fer-nos vibrar. Gràcies a tots! I gràcies a tu, A, per haver-m'hi portat!
Ahir vaig fugir de la selva i em vaig refugiar a Sant Cugat, no massa lluny de la ciutat, però el suficient per sentir l'aire de Collserola i la calma del que encara conserva ànima de poble. El motiu: un concert. Els músics: Marlango, un grup liderat per la Leonor Watling que, entre nosaltres, no em cridava l'atenció perquè no volia fer caure l'actriu del pedestal que havia guanyat amb la seva participació a Mi vida sin mi, d'Isabel Coixet. Sabeu? No sóc massa creient en els actors que de cop treuen discs, em feia pensar que aprofitaven la seva fama per tenir l'èxit assegurat i pensava, també, que no es pot ser un bon cantant i un bon actor a la vegada, més ben dit que no es pot portar vida de cantant i d'actor alhora, que ha de fallar per algun lloc.
La veritat d'aquest vespre de dissabte és molt diferent. No només proclamo la Leonor com una gran cantant, sinó que a partir d'ara escoltaré Marlango amb uns altres ulls (o orelles) i els valoraré com el que ara són, un gran grup de música. No vull oblidar de citar a la resta de grup, que ni de bon tros destaca només la Leonor, tant el trompetista, el guitarra, el baixista i el percussionista prenen un posat tímid que només trenquen amb les seves notes ben afinades. El pianista, l'Alejandro, és la veu del grup que intenta, amb una innocència de nen, d'aquells que s'emboliquen amb les seves pròpies paraules, transmetre'ns els seus pensaments i fer-nos còmplices d'una nit que va anar agafant caire familiar i proper gràcies a la proximitat que van mostrar tots.
Semblava que era un concert improvitzat, però no, era el darrer d'una llarga gira que acaben aquí ja que la Leonor té una panxa de, com a mínim, 6 mesos d'embarassada! I allà era, al bell mig de l'escenari per fer-nos vibrar. Gràcies a tots! I gràcies a tu, A, per haver-m'hi portat!
posted by Ariadna @ 6:14 p. m.
2 Comments:
Em va agradar compartir Marlango amb tu igual que ja vàrem fer amb Rosana fa alguns anyets.
Que tinguem una vida plena de concerts com aquests!
A.
Com és això de l'amistat i les sincronies, que m'aixeco el dilluns a les set i descobreixo, encara amb lleganyes als ulls,q ue perdusatoulouse encara viu, i que escrius sobre Marlango i que em cites a mi... No et perdré més la pista. Llàstima això del video. Ets un pessic d'aire fresc.
V.
Publicar un comentario
<< Home