perdusatoulouse

Bienvenus à l'aventure! 23 rue de la république apt.4 31300 Toulouse

miércoles, octubre 24, 2007

tapalma (de l'Aly)





Aquest cap de setmana llarg hem tingut la sort de compartir el temps amb la Chris. La convidada perfecta, i amb qui sempre passem unes estones inoblidables, plenes de somnis, plans per fer, il·lusions i sobretot moltes “risas”.
Tot va començar dijous a les 20h., entre paraigües, pluja, maletes taxis i policies bojos per posar multes, em trobo el somriure inconfusible de la Chris. Les dues teníem els objectius clars per aquests dies, calma i.... TAPALMA! Així que la ruta no es va fer esperar, superant els fenòmens meteorològics varem començar amb les canyes, els tintos, el foie, els mini creps, salmó, alvocat i demés delicatessen en miniatura que aquests 5 dies han envaït Palma.
Mig borratxes tornem a casa després d’haver-nos posat al dia d’aquests últims mesos des de la nostra última visita a Suïssa.
Ens despertem quan ho demana el cos i anem a berenar a Ca’n Joan de s’Aigo, que es convertirà en la nostra tradició particular del matí i ens farà somiar en llits de “quartos de quilo” i ensaïmades d’albercoc.
Visita a Llucalcari i Deià i el moment esperat del dia... Anar a rebre a l’Ari, un altre cop entre paraigües i l’estrès propi d’un dels aeroports amb més moviment d’Espanya.
Un cop el grup complet, seguim de tapeo, aquest cop amb n’Elisenda, i la Marta. Ens fem amics de tots els cambrers, visitem els lavabos del Basmati amb la tapa estrella: “Shangai mix”.
Dissabte berenar por todo lo alto al lloc de sempre, visita turística pe Palma, sobretaula tranquil·la a casa i visita a Biniali, Sencelles i voltants. Sopar tranquil·let al Girasol, un dels nostres restaurants preferits de la zona, però aquest cop resistint a la temptació de les postres.
Diumenge tranquil amb converses sobre la vida, la psicologia, la cooperació...i relax a la cala del Toro, després d’una súper caminada per camins militars.
Fira del dolç a Esporles (poble agermanat amb Nicaragua) per descobrir tots els dolços que no arriben als Alps. Un paradís on tothom era feliç i menjava dolç! Eh Chris?
Dilluns cadascú al seu petit racó del mon, dia trist, de nostàlgia, i de recordar tots aquests bons moments!
GRÀCIES PER UN CAP DE SETMANA PERFECTE!