crónica de una puesta anunciada

(un parèntesis per donar les gràcies a tots aquells que heu anat seguint el blog i que, paral·lelament, les nostres vides s’han anat creuant en algun d’aquests punts).

La vida a Mallorca...la bona vida. I com funciona? Doncs així: als matins, ben d’hora (però no tant) cap a la biblioteca a combinar feina cibernauta i concursos que faig en nom d’altres...A les tardes uns dies voley, d’altres excursions i d’altres quedades amb amics o activitats d’oci, el que mai falla, són aquelles cervesetes ja entrada la nit que et deixen mig somnolenta i mig melancòlica per estar envoltada de tanta bellesa i tranquil·litat. El primer cap de setmana a s’illa l’hem passat a Llucalcari (gràcies Mercè per recomanar-nos el que ara considerem el paradís de s’illa), preparatius, darreres compres i acampada al penyasegat des d’on es veuen les millors postes de sol de la costa.

Les incondicionals: la Sil i la Lau, amb les qui compartim l’afició principal...les cerveses, no no no, el voley el voley! Les cerveses sempre arribem després, quan anem al xiringuito de la Mica o sopem allà on sempre ens ve de gust...el Barlovento. He d’afegir que a les reticents a les cerveses, se les complau amb els “tintos de verano” que no tenen menys efectes somnolents i melancòlics, però cap de secundari. D’altres illenc, na Kitty i en Mon, que no deixen de comprar i comprar a Establiments, n’Elisenda, la dóna més sol·licitada de la zona i els puntuals que es van deixant veure per terres mallorquines: na Maria i en Miquel, en Marc (que ja deu estar fent fortuna a Xile) i les visites que, a partir d’aquesta tarda aniran arribant. També hi ha aquelles trobades anecdòtiques amb els qui menys esperes...com en Jordi i la Sonsoles. Què fantàstic que és l’atzar!

Us seguirem mantenint al corrent...