3, 2, 1…comença el compte enrere (4a part)

Dia 3 8:00: Sona el despertador de l’Ignasi que suposadament ell havia d’apagar, però que alhora era l’únic que no el sentia...Havíem dormit tots molt bé....bona senyal, l’energia del pis és molt positiva, ho haureu de venir a comprovar! Després d’un esmorzar per carregar piles vam sortir a solucionar el que quedava pendent, és a dir...tot! De camí a la CAF volíem saludar a la nostra mentora, però encara no havien obert la immobiliària...Vam caminar fins la CAF i allà un senyor que podria ser el meu avi ens va dir que ho podíem tramitar tot per internet amb l’ordinador d’allà, ens hi vem posar....

Episodi de la CAF: No era el primer cop que ho provàvem, ho havíem intentat tramitar ja abans, però sempre ens encallàvem al mateix lloc : el fatídic número de la seguretat social.....perquè el nostre (internacional de 15 xifres) no l’acceptava?! Al arribar al punt fatídic li vem preguntar al senyor centenari, la resposta “aaah, no cal que hi poseu res...”, sense comentaris....Vem arribar a pantalles encara desconegudes per nosaltres, molt emocionats fins que en un punt l’Ari va voler fer ús dels seus coneixements informàtics i al intentar fer un control-paste va tancar el programa i l’ordinador va quedar penjat. Crec que ni la senyora que ens va venir a ajudar podia explicar el que havia passat, per sort l’Ignasi ja coneix les seves qualitats com a informàtica i es va excusar. Un cop arribats a l’espai on havíem de posar el nombre d’estances i d’ocupants el bon home (que ja feia estona que ens controlava perquè no la liéssim més) va arribar a la conclusió que noi-noia en una mateixa habitació havien de ser parella segur...nosaltres li intentàvem explicar que no, que som bons amics i ja està, però el bon home ja havia passat 5 pantalles i ens estava preguntant des de quin any estàvem junts i quants anys portàvem convivint....?!?!?!?!? Vam optar per seguir-li el rotllo, quina opció ens quedava? Un cop acabat, ens van donar una còpia amb tooooooooots els papers que ens quedaven per adjuntar i vam sortir d’allà sent una feliç parella des de feia 4 anys, tot seguit ens vam posar a riure....

Dia 3 11:00: A partir d’aquell moment i sent parella de fet tot va començar a anar millor, vem anar seguidament a un BNP (Banque Nationale de Paris) y un noi molt simpàtic no va tenir cap problema en obrir-nos no un compte, sinó que tres!! Feliços vem anar a veure a la nostra mentora perquè ens omplís els fulls de la CAF, ho va fer i vem tornar cap a casa catalana a contra rellotge per poder tornar la furgoneta sense un dia de retràs. Ja estava tot fet.

Dia 3 20:00: Arribada a Barcelona amb 30€ d’estalvi un altre cop i amb una tempesta de benvinguda. Propera parada: Vacances....

Quan tornem a escriure al blog ja estarem definitivament instal·lats i perduts a Toulouse. Fins llavors....au revoire!!

3, 2, 1…comença el compte enrere (3a part)

Dia 2 15:00: Per fi vam acabar amb l’anàlisi detallat del pis, paret a paret, rajola a rajola...Vam despedir a Mdme. M, ens vam mirar i vam començar a riure com a bojos, entre peces d’un fouton, la pesada i ja coneguda nevereta del pis de Joaquim Folguera i de maletes plenes d’objectes que els nostres pares ens han “deixat” i que segurament no tornaran a veure. Per fi ens vam poder instal·lar a la nostra nova llar i la veritat és que hi estem molt a gust, ja hem creuat mirades amb els veïns per la finestra que dona a un pati interior des d’on sentim i es barregen totes les músiques que sonen als diferents pisos.

Dia 2 tarda: Després del nostre primer àpat com déu mana, gràcies a la previsió del nostre salvador, l’Albert que no només va pensar en el menjar sinó en com fer-lo, paella, coberts, gots, plats, sal, oli....i mil coses més, vam treure-ho tot de les maletes i vam estar fent llistes de tot el que ens quedava pendent a fer. Havíem d’obrir comptes al banc i demanar la beca a la CAF (pels qui no hi estigueu familiaritzats la Caisse d’Allocations Familiaires dona ajuts per la vivenda a tots els estudiants, francesos o no....Zapatero & Co, preneu nota...)

Episodi del banc: Com ens havia indicat la nostra amiga Mdme. M teníem una Banque Crédit Agricole al costat de casa, hi vam arribar 15 minuts abans que tanquessin (aquests horaris encara ens desconcerten...) i quan vam indicar les nostres intencions d’obrir un compte al seu banc a la senyoreta que semblava tan amable de darrera el taulell ens va repassar, va somriure i va avisar per telèfon a algú davant el nostre desconcert. Va arribar un noi jove, molt arregladet que ens va tornar a repassar i ens va fer acompanyar-lo a una sala on vam haver de repetir que volíem obrir un compte. Ell ens va dir que no era tan fàcil que necessitava els papers de la universitat, la nòmina (quina?!) o algun justificant dels nostres ingressos (quins?!), rebuts de l’aigua o llum i els papers de la CAF per assegurar-se que tindríem diners....si es descuida ens demana les factures dels peatges (si de poc fem la collada de Tosses!) i el nom dels 15 darrers reis de França! A més ens va dir que les coses no es feien d’aquella manera i que havíem de demanar un “rendez-vous” per portar tots els papers i perquè ells poguessin decidir si ens obrien el compte o no ?!?!?!?!?!?!?! El millor de tot era que el compte el necessitàvem per demanar l’ajut de la CAF....no s’aclaren, tanta burocràcia....Vam sortir derrotats i amb un “rendez-vous” per l’11 de setembre....Acte seguit vam anar a demanar ajut a la nostra mentora..............Mdme. M!!
La nostra amiga ja somreia en veure’ns entrar per la porta i se’ns va dirigir amb un “què us ha passat ara?”, li vem explicar i ens va dir que no ens preocupéssim, que era normal, que és difícil obrir comptes als bancs era tothom, que no era xenofòbia i que anéssim a descansar i esperéssim al dia següent a veure què deien els de la CAF. Això vam fer....

Dia 2 nit: Al arribar a casa vem caure rendits al fouton, vem sopar una miqueta i ens vem tornar a apalancar. L’Albert volia aprofitar per anar a comprar tabac, caríssim per cert, al carrer i l’Ignasi el va acompanyar. L’Ari va preferir fer-se càrrec de vigilar el fouton...però es va quedar adormida al cap de 2 minuts. Va despertar-se sense saber ben bé quanta estona havia passat, amb la veu de l’Ignasi de fons dient “Ari, portem convidats!”...convidats?!?! Era l’Humbert, el nostre estimat veí de Barcelona al qual li hem d’estar agraïts d’haver-nos acollit a casa seva en viatges anteriors gràcies als quals vem trobar el nostre pis...ell viu al 13, nosaltres al 23. És el nostre guia espiritual a Toulouse, ell ens diu on estan els llocs importants, per comprar tabac al vespre, bars on sortir i trobades hippies al costat del riu per tocar la guitarra i ballar...a més també ens ajuda amb la resta. Gràcies!!
Quan va marxar, no vem tardar ni 10 min. En adormir-nos....

Continuarà...

3, 2, 1…comença el compte enrere (2a part)

Dia 2 12:05: La solució era fàcil, aturada d’emergència i correguda fins la primera agència d’assegurances que vam veure (no sé ben bé perquè, però hi ha més asseguradores que supermercats....) i allà una noia amb un perfil molt educat i francès ens va atendre tot i que passaven 5 minuts de l’hora de plegar (gràcies noia!!). Com era d’esperar l’import de l’assegurança va pujar més del que esperàvem (a França és obligatori fer-se una assegurança civil de la llar encara que siguis el llogater) i clar, només ens va quedar l’opció d’acoquinar...Ja teníem un dels dos requisits, el segon ens esperava a les 14:00 a la immobiliària amb la ja coneguda per alguns Mdme.Monroe.

Dia 2 14:00: Després de passar dues hores asseguts al terra, sense treure ull dels vehicles plens dels nostres objectes més preciats, i compartint un entrepà de botifarra va arribar el gran moment. Hem d’apuntar que durant aquestes dues hores el nostre sentit de l’humor va fer ús de les poques forces que ens quedàvem imaginant-nos el que li diríem a la Monroe si ens posava algun problema amb el pis (gràcies Albert per aquella estona tan i tan divertida....). Alguns ja heu sentit el famós monòleg, els altres tranquils....el sentireu...

Dia 2 14:15: Sortida victoriosa de la immobiliària amb les claus a la mà i preparats per fer “l’état de lieux d’entrée” del pis guiats per la nostra mentora Monroe...Mentre els nens començaven a traslladar les coses dels cotxes a casa l’Ari passejava amb M. per tot el pis comprovant el seu estat i contant tots el forats que hi havia a la paret per assegurar-se que a la nostra sortida no n’hi ha més o si més no per tenir una excusa per no tornar-nos la fiança....imagineu-vos la cara de l’Ari contant forats de la mida d’un clau. Aquests francesos no deixen de sorprendre’ns.

Continuarà....

3, 2, 1…comença el compte enrere (1a part)

Després d’una marató a contra rellotge, de fer 800 km. en tres dies i de carregar mobles amunt i avall hem tornat a Barcelona sencers...bé l'Ari té dos blaus als genolls de caure per les escales, però no ha perdut cap extremitat i està contenta...Us en farem un resum:

Dia 1 16:00: Recollida de la Pepefurgo i inici de la recerca de mobles i complements per cases vàries. Quan anàvem per la casa 1 vem veure clar que no podríem col·locar-ho tot a la furgo i que hauríem d’agafar un altre cotxe (a més del petit detall que havíem obviat que la furgo tenia 2 places i érem 3...). Vem seguir per la casa 2 i la casa 3 i després ja no hi cabia ni una formiga als vehicles. Nit a casa l'Ignasi.

Dia 2 05:00: Son, molta son, recollida del 3r integrant del grup, l'Albert, i inici del viatge (6:00). A les 7 ja havíem parat 3 cops i vem decidir que no podíem parar més. Aquest cop anàvem a provar un recorregut nou, més ràpid (3h 15min teòrics), però sobretot més econòmic. I més econòmic ho va ser, de poc ens posem a fer la collada de Tosses per estalviar-nos el peatge del túnel de Cadí, però ràpid...km's n’hi havia menys, però per vies lentes plenes de camions on els ciclistes ens avançaven (però caminant i arrastrant la bicicleta!). Total que vem tardar 6 hores en arribar a Toulouse, però teníem 30 € d'estalvi!

Dia 2 12:00: El primer que havíem de fer era anar a l’agència a recollir les claus del pis, però de cop vem caure en que els horaris francesos són un pel diferents al nostres, de 12 a 14 descansen...Trucada a l'agència per comentar el problema i resposta obtinguda: Ja teniu "rendez-vous" (visita) concertat? Ja teniu l’assegurança del pis? Evidentment no teníem ni una cosa ni l’altre...

Continuarà....

Aclaracions...

Aclaracions als comentaris:
-Canarios...a aprender catalán!
-Quimito...és perdus a toulouse (escrit en francés i en plural)!
-Aly...el fouton ja té el teu nom...però a compratir, eh?!
-Nenes...us espero allà ben aviat!!
-Ben aviat començarem a penjar fotos...no tenen desperdici!!