3, 2, 1…comença el compte enrere (2a part)

Dia 2 12:05: La solució era fàcil, aturada d’emergència i correguda fins la primera agència d’assegurances que vam veure (no sé ben bé perquè, però hi ha més asseguradores que supermercats....) i allà una noia amb un perfil molt educat i francès ens va atendre tot i que passaven 5 minuts de l’hora de plegar (gràcies noia!!). Com era d’esperar l’import de l’assegurança va pujar més del que esperàvem (a França és obligatori fer-se una assegurança civil de la llar encara que siguis el llogater) i clar, només ens va quedar l’opció d’acoquinar...Ja teníem un dels dos requisits, el segon ens esperava a les 14:00 a la immobiliària amb la ja coneguda per alguns Mdme.Monroe.

Dia 2 14:00: Després de passar dues hores asseguts al terra, sense treure ull dels vehicles plens dels nostres objectes més preciats, i compartint un entrepà de botifarra va arribar el gran moment. Hem d’apuntar que durant aquestes dues hores el nostre sentit de l’humor va fer ús de les poques forces que ens quedàvem imaginant-nos el que li diríem a la Monroe si ens posava algun problema amb el pis (gràcies Albert per aquella estona tan i tan divertida....). Alguns ja heu sentit el famós monòleg, els altres tranquils....el sentireu...

Dia 2 14:15: Sortida victoriosa de la immobiliària amb les claus a la mà i preparats per fer “l’état de lieux d’entrée” del pis guiats per la nostra mentora Monroe...Mentre els nens començaven a traslladar les coses dels cotxes a casa l’Ari passejava amb M. per tot el pis comprovant el seu estat i contant tots el forats que hi havia a la paret per assegurar-se que a la nostra sortida no n’hi ha més o si més no per tenir una excusa per no tornar-nos la fiança....imagineu-vos la cara de l’Ari contant forats de la mida d’un clau. Aquests francesos no deixen de sorprendre’ns.

Continuarà....