cala me atoro

Un dels nostres llocs predilectes, la cala del Toro, alguns casi hi deixen la vida per arribar-hi, d’altres les xancles, però el que és segur és que junts som més feliços.

para los más incrédulos

Ya veis que cambio de idioma indiscriminadamente, pero las cosas son así…te lo digo todo y no te digo nada.

Me gustaría tener más tiempo para escribir, para no tener que hacer luego estos resúmenes que me obligan a recortar todo lo que realmente me gustaría contaros. Bueno, al grano…

La vida en la isla, bueno aquí las fotos para los incrédulos, voley, voley y voley…Por desgracia, nuestras incondicionales, Sil y Lau se han ido y nos han dejado muy solicas aquí (os preguntareis “cómo habla esta chica, si parece que esté en Albacete y no en ses illes…”, bueno cosas del día a día…). Sil se ha ido a Argentina y Lau a Albacete (ahora entendéis más supongo…).

Tuvimos la visita de Samuel, y nos fuimos a recorrer Cabrera, una pequeña isla que está protegida y que tiene unos rincones espectaculares…a parte de seguir descubriendo rincones de la isla con el chico más adaptativo e incansable que conozco! Nuevas actividades…el bodyboard, amateur claro…Y la brisca, siempre gracias a la sabiduría y experiencia de la mentora “iaia bonica”. También hemos incorporado un poco de cine que ya nos hacía falta, de momento un drama que parece una comedia con un toque de humor negro (Cuatro minutos) y un lo que tendría que ser un cortometraje, pero que dura 120 minutos de egocentrismo y tradición mallorquina (Yo), a ver si hay más suerte la próxima vez…

De momento hasta aquí puedo escribir, iremos por partes…

crónica de una puesta anunciada

(un parèntesis per donar les gràcies a tots aquells que heu anat seguint el blog i que, paral·lelament, les nostres vides s’han anat creuant en algun d’aquests punts).

La vida a Mallorca...la bona vida. I com funciona? Doncs així: als matins, ben d’hora (però no tant) cap a la biblioteca a combinar feina cibernauta i concursos que faig en nom d’altres...A les tardes uns dies voley, d’altres excursions i d’altres quedades amb amics o activitats d’oci, el que mai falla, són aquelles cervesetes ja entrada la nit que et deixen mig somnolenta i mig melancòlica per estar envoltada de tanta bellesa i tranquil·litat. El primer cap de setmana a s’illa l’hem passat a Llucalcari (gràcies Mercè per recomanar-nos el que ara considerem el paradís de s’illa), preparatius, darreres compres i acampada al penyasegat des d’on es veuen les millors postes de sol de la costa.

Les incondicionals: la Sil i la Lau, amb les qui compartim l’afició principal...les cerveses, no no no, el voley el voley! Les cerveses sempre arribem després, quan anem al xiringuito de la Mica o sopem allà on sempre ens ve de gust...el Barlovento. He d’afegir que a les reticents a les cerveses, se les complau amb els “tintos de verano” que no tenen menys efectes somnolents i melancòlics, però cap de secundari. D’altres illenc, na Kitty i en Mon, que no deixen de comprar i comprar a Establiments, n’Elisenda, la dóna més sol·licitada de la zona i els puntuals que es van deixant veure per terres mallorquines: na Maria i en Miquel, en Marc (que ja deu estar fent fortuna a Xile) i les visites que, a partir d’aquesta tarda aniran arribant. També hi ha aquelles trobades anecdòtiques amb els qui menys esperes...com en Jordi i la Sonsoles. Què fantàstic que és l’atzar!

Us seguirem mantenint al corrent...