En attendant les caravannes!

A vegades els somnis et fan despertar amb la seguretat que has viscut una situació o que t’ha passat alguna cosa que realment penses certa. Si un d’aquests somnis et porta a prendre una decisió, si has viscut que feies una cosa o que anaves a un lloc, que tenies intenció de fer o on tenies intenció d’anar (i dubtaves o tenies por o...), fes-ho realitat! Però fes-ho ràpid perquè a la que van passant els segons, els minuts, les hores...el teu cap sabrà que era un somni i es deixarà vèncer pels dubtes o les pors.

I quan realitzes aquest somni passen coses meravelloses! Voles per les costes atlàntiques, fas carn a la brasa davant de cares noves que només resplendeixen per la llum del foc, dorms en caravanes, fas pipi entre cabres, t’enfangues i poses bastonets (que a vegades et queden curts), beus ron davant del mar, dorms en un vaixell, i hi esmorzes, i navegues amb força 6 davant la “rade de Brest”, menges galettes allà on es van inventar, et dutxes sota la pluja i amb aigua de pluja, beus vi de “cubi”, jugues a jocs de taula sense estratègia, cantes, et mulles i balles i tot això sempre davant d’un mar gris i poderós que et deixa veure, de tant en tan, un raig de sol.

Tot això és la Bretanya i amb ella els meus amics!

Merci: Clément, Elsa, Léo, Anne, Lucas, Olive, Rachel, Cédric, Pierre-Jean, Kevin, Pauline, Mado, Anne-Sophie, Simon, Émilie’s, Gaspar et Stéphanie.

Barraques, la ciutat oblidada

Estem perdent valors, assumim que el que tenim és perquè ens ve donat pel sol fet d’haver nascut on hem nascut. Res no costa, res no val.

Però obrim una mica el camp de visió, anem enrere i entendrem realitats actuals. Entendrem que si tenim el que tenim és perquè altres han lluitat per donar-nos-ho, no els oblidem.

I per això faig una crida per recordar el que era la nostra ciutat fa 60 anys, la realitat social d’una postguerra, de la misèria i la lluita. Crec que s’hauria de tenir present que Barcelona estava envoltada per barris precaris, barraquistes que ocupaven els territoris que no volia ningú, per això us recomano que veieu aquest documental i desenterrem el que, no fa tant, era Barcelona. Jo no me’n avergonyeixo, al contrari, n’estic orgullosa.

http://www.tv3.cat/videos/2333059/Barraques-La-ciutat-oblidada

Si t’agrada el cinema, si corres per arribar a veure el curt que projecten abans de la peli a la sala a la fresca de Montjuïc, i t’hi quedes encara que plogui i només tinguis una màrfega per tapar-te el cap, si no et fa res quedar-te amb el cul i l’esquena quadriculada per tal de veure’n una del Won Kar Wai a les Gandules del CCCB, si el que més t’agrada del racó secret del Sot del Migdia és quedar-te embadalit veient un documental de pingüins saltant a l’aigua sense so i projectat sobre les totxanes d’una caseta al mig del bosc, amb l’oloreta de la brasa que es barreja amb el gust de cerveseta fresca, si t’agraden els plans alternatius de Barcelona, i quan dic alternatius vull dir que per assabentar-te’n has de perseguir una furgoneta de la Moritz pels carrers de Gràcia i llegir en moviment un text en ARIAL 8, si t’agraden els picnics al cel, si sempre tries el carrer paral·lel a les multituds, llavors i només llavors sabràs que…

…el MECAL AIR no és el teu lloc.